Bon ritme de creixement de la construcció, encara que per sota de les expectatives, segons el darrer informe de l'Observatori Industrial

L'Observatori Industrial de la Construcció de la Fundació Laboral de la Construcció acaba de publicar l’Informe anual de balanç sobre el sector corresponent al 2022 , on es conclou que la construcció mostra “bon ritme de creixement”, encara que per sota de les expectatives inicials a causa de “la incertesa i la volatilitat” provocada per “l'alta complexitat socioeconòmica mundial”, i manté el seu “important potencial” de cara al futur sota el paraigua dels fons Next Generation.

Segons detalla el document, l'economia espanyola "no ha aconseguit recuperar els nivells de PIB del 2019", i s'adverteix un alentiment i pèrdua de ritme per diverses causes com la guerra d'Ucraïna, l'encariment dels costos de l'energia i els materials, la inflació incontrolada i l’alça dels tipus d’interès. Tot i aquestes afeccions, “el comportament del sector el 2022 es considera molt positiu en molts dels seus principals indicadors econòmics”.

Aquest és el cas, del nombre de persones treballadores i empreses de la construcció, l'increment de les quals mostra “la capacitat de resiliència i d'adaptació” d'un sector allunyat de les condicions que el van portar a altres crisis anteriors, i que “es troba sanejat, robust, i continua sent un dels motors econòmics del nostre país”. Així, el nombre d'afiliats/des del sector va assolir el 2022 la xifra de 1.333.189 treballadors/es, un 3,5% més que l'any anterior. Per la seva banda, les empreses van augmentar un 2,5% i van assolir la xifra de 136.224.

L'aportació de la construcció al Producte Interior Brut (PIB), mesurada en termes de Valor Afegit Brut (VAB), va tenir un creixement del 4,1% en volum encadenat i base l'any 2015 (referència presa atès que el 2022 va estar marcat per inflació) i va representar un 4,7% sobre el PIB. Pel que fa a les vendes totals de les empreses de construcció, s'observa que durant el 2022 s'han incrementat les vendes en 963 milions d'euros respecte al 2021, arribant als 83.075 milions d'euros, fet que suposa un increment interanual de l'1,2%.  

Tot i aquest creixement en l'ocupació i en el teixit productiu, el sector construcció adverteix de les amenaces com “l’intens” augment de costos de materials i la “pèrdua de dinamisme” a les cadenes de subministraments de materials, pel que demanen "mesures a l'Administració per pal·liar aquesta situació" que pot afectar el desenvolupament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

“Cap norma recull el preu de l'energia, que va quedar exclosa del sistema de revisió excepcional de preus als contractes públics, malgrat l'exagerat increment dels seus preus que augmenten un 85% interanual el 2022, el major increment en la sèrie històrica des de 2008”, incideix l'informe, que detalla que només entre l'octubre del 2021 i el setembre del 2022, el nombre de licitacions desertes identificades van assolir la xifra de 1.939, impedint iniciar obres per import de 882 milions d'euros.

Licitació pública, la millor xifra en 10 anys

El volum de licitació pública acumulat durant l'any 2022 és de més de 30.074 milions d'euros, segons les dades publicades per l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan), el volum més gran registrat en els últims deu anys. El 2022 es produeix un increment del 27,9% respecte al 2021. “Tot i ser unes xifres positives i encoratjadores per al sector, la dada queda entelada pel nombre de licitacions que es queden desertes, dificultant la implementació dels fons europeus destinats a l'execució d'infraestructures públiques”, valora el sector en aquest informe anual, que incideix, a més, en la necessitat d'un “marc regulador amb estabilitat i seguretat jurídica” per assolir els objectius de sostenibilitat i eficiència energètica.

Visats “insuficients” amb vista al 2024

Al subsector de l'Edificació, l'estudi detecta un ritme de producció per sota de la demanda. L’alça de tipus d’interès frena els nous projectes, tant per part de les promotores com dels ciutadans demandants d’habitatge. De manera que el nombre de visats d'obra nova el 2022 va ser de 108.895 (+0,5% taxa interanual) i les associacions del sector consideren aquest volum “insuficient”, encara que auguren que per al 2024 es “recuperi el ritme de producció”. A la resta dels registres es produeix una reducció: en Ampliacions (-13,7%), i en Reformes (-11,5%).

Referent a això, l'Informe econòmic del sector 2022 recorda que el Pla de Recuperació contempla la rehabilitació d'habitatges i edificis enfocada cap a l'eficiència energètica, amb l'objectiu de dur a terme 510.000 actuacions de renovació en almenys 355.000 habitatges fins al segon trimestre del 2026, i contribuir als Objectius el 2030 del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) que persegueixen assolir la rehabilitació d'1,2 milions d'habitatges en el període 2021-2030. Davant aquests reptes, el sector es pregunta “els resultats fins ara són els esperats?”. “L'any 2022 -expliquen- es perfilava com un període important que propulsés l'activitat rehabilitadora.

Pel que fa a l'habitatge públic i protegit, l'estudi insta les administracions que “materialitzin compromisos que impulsin l'habitatge social”, que actualment suposa a Espanya un 2,6% davant del 9% de la UE.

L'estudi també recull la dada de compravenda d'habitatges inscrits als registres de la propietat, que va assolir l'any passat els 649.494 habitatges, un augment del 14,7% respecte a la xifra registrada el 2021. De cada deu compravendes d'habitatge registrats, vuit van ser de vivenda usada. El nombre d'operacions amb habitatges, tant nous com usats, és més gran que el registrat el 2021.

El valor dels i les professionals: “sense previsió de canvi a curt termini”

L'any 2022 ha estat caracteritzat per diversos reptes molt presents en el temps dins del sector: l'escassetat de personal qualificat en construcció, el “progressiu i alarmant” envelliment de les plantilles, “sense previsions de canvi a curt termini”, i la manca de relleu generacional que xoca amb l'alta taxa d'atur juvenil menor de 25 anys, “que a Espanya representa el 29,7% susceptible de rebre formació específica”.

Per pal·liar aquesta escassetat de professionals, patronal i sindicats del sector plantegen com a decisiva l'atracció de joves que assegurin el futur de la construcció. A més, s'apunta cap al fet de potenciar l'ús del contracte de relleu al sector, afavorint la seva utilització en els contractes de treball en execució d'obra, “atès que amb aquesta fórmula es garantiria, no només el relleu generacional, sinó que tot el coneixement acumulat dels professionals grans es transmetés, a la pràctica, als joves.” "És vital per al sector incrementar la formació adreçada a qualificar joves i dones, així com aturats del sector i incloure la fórmula del contracte de relleu per a les persones treballadores de la indústria de la construcció", incideix l'informe del sector 2022.