La “Ruta virtual Construeix 2020+” arriba a Catalunya amb un debat sobre els avantatges de la construcció sostenible

La “Ruta virtual Construeix 2020+” ha arribat a Catalunya amb la celebració de la webinar “Els reptes de la construcció sostenible a Catalunya”, en la qual van participar en un interessant debat, moderat per Rafael Capdevila Becerra, team Manager en Tècnics G3, SLP i membre de la Junta del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB): Mònica Pascual Fabra, enginyera Industrial de la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya; Carme Moles Gual, cap tècnica de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Martorell; Sonia Llorens Cervera, directora de la Càtedra d'Economia Circular del TecnoCampus de Mataró de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); i Licinio Alfaro Garrido, responsable del departament de Construcció Sostenible de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC).

Per part de la Fundació Laboral de la Construcció, van intervenir Lucía López Alé, gerent de la Fundació Laboral de Catalunya, seguida d'Esther Rodríguez Arévalo, responsable del projecte europeu Construeix 2020+, qui va exposar les principals fites d'aquesta iniciativa perquè la transició del sector de la construcció cap a la sostenibilitat es produeixi acompanyada de treballadores i treballadors formats i conscienciats de la importància que té el seu treball en el comportament energètic de l'edifici.

La Ruta virtual Construeix 2020+ és una campanya de sensibilització i difusió per a donar suport a la transició de la construcció cap a un sector més sostenible, que recorrerà interactivament 16 comunitats autònomes d'Espanya, des del 19 d'octubre fins al 14 de desembre, amb informació i esdeveniments específics de cada regió sobre eficiència energètica, energies renovables i edificis de consum gairebé nul.

Lucía López Alé, gerent de la Fundació Laboral de Catalunya, va donar la benvinguda a la jornada destacant l'objectiu d'aquesta, que no és un altre que el de “sensibilitzar i difondre la transició de la construcció cap a un sector més sostenible” i va ressaltar el compromís amb la formació -també en aquestes matèries- que té la Fundació Laboral a Catalunya, on es formen cada any 8.000 persones en els quatre centres de formació de Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Tarragona i Avinyó. A més, va remarcar: “Dins de les accions del projecte Construeix 2020+, cal destacar que s'han dut a terme cursos específics de formació per a treballadors i treballadores en obra, en eficiència energètica, dirigits a Operaris i Comandaments intermedis. En concret, més de 200 persones han superat aquests cursos gratuïts, amb els quals han obtingut el ‘distintiu verd’ avalat pel consorci de “Construeix 2020+”.

Adaptació al model energètic

Respecte a les accions en eficiència energètica que està duent a terme la Fundació Laboral de Catalunya, la gerent va assenyalar: “Estem adaptant el model energètic en els nostres centres de formació i donant una segona vida als materials que utilitzem en les nostres activitats formatives per a contribuir a reduir l'impacte mediambiental en el sector”.

De cara al futur, López Alé va subratllar que el repte prioritari al qual s'enfronta la construcció és “atreure a nous professionals, joves i dones, que identifiquin el sector com un treball digne i de futur, en el qual desenvolupar la seva carrera professional, apostant pels nous oficis que estan sorgint en el sector, cada dia més innovador i digitalitzat”.

A continuació, Esther Rodríguez Arévalo, responsable del projecte europeu Construeix 2020+, va explicar que els esforços d'aquesta iniciativa europea estan orientats a la formació i promoció dels avantatges de l'eficiència energètica, perquè “una millor execució de l'obra comporta un major estalvi”. El projecte ofereix formació específica complementària en temes d'eficiència energètica a treballadors i treballadores del sector. Vinculat a aquesta formació està el distintiu eco, per a donar valor afegit als coneixements adquirits. Rodríguez Arévalo va ressaltar la importància d'aquest projecte i de la Ruta Virtual Construeix 2020+, tenint en compte que s'estima que, a Europa, al 2025, es necessitaran al voltant d'un milió de nous treballadors per a satisfer la demanda d'edificis verds i energèticament eficients. Rodríguez Arévalo va recordar que “a la web es poden consultar els cursos i ajudes disponibles a Catalunya dins d'aquesta Ruta”.

Rafael Capdevila Becerra, team Manager en Tècnics G3, SLP i membre de la Junta del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB), va obrir el debat reflexionant sobre l'estat de la professió en aquests moments: “La construcció està avançant i la digitalització forma part ja de les nostres vides; anem cap a la industrialització i estem immersos en l'eficiència energètica, la rehabilitació eficient, etc. Estem davant un canvi bestial i hi ha gent que no se n’està adonant. La Fundació Laboral està prenent una altra vegada la iniciativa”. I va afegir que el sector necessita més professionals, en general, però sobretot, especialitzats en sostenibilitat i eficiència energètica.

A continuació, va intervenir Mònica Pascual Fabra, enginyera Industrial de la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, detallant les àrees en les quals estan treballant. Entre elles, el projecte Train4Sustain, que tracta precisament de la “formació d'aquelles competències que hem de buscar per a realitzar un projecte d'eficiència energètica”. Es basa en dos pilars: “d'una banda, homogeneïtzar un sistema de qualificacions; i, per una altre, ser un centre de trobada entre empreses i treballadors”, va apuntar.

Acompanyament a les empreses en la transformació digital

Carme Moles Gual, cap tècnica de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Martorell, va destacar la posada en marxa, a principis d'any, del Urban Lab Martorell: “un projecte cap a la construcció sostenible per a capacitar als usuaris dels nostres serveis en aquestes noves ocupacions i acompanyar a les empreses en la transformació digital, oferint oportunitats laborals i de millora per a les empreses, que avançarà amb la presentació pròxima del clúster de la construcció industrialitzada a Catalunya”, va apuntar Moles Gual.

Sonia Llorens Cervera, directora de la Càtedra d'Economia Circular del TecnoCampus de Mataró, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va explicar el projecte Treball, Talent i Tecnologia, en el qual participen 10 ajuntaments de la comarca del Maresme. Aquesta iniciativa va prendre com a punt de partida el fet que el de la construcció és un sector amb un pes econòmic molt important, però amb un impacte ambiental clar. “Es treballa en analitzar i detectar les noves tendències, com són: la implementació de la sostenibilitat i la circularitat com a palanca de resiliència; la integració d'estratègies de digitalització, a través de la construcció tecno-sostenible, per a optimitzar la gestió dels recursos i dels residus; i la industrialització de la construcció”.

Per a Llorens Cervera, les dues claus per a atreure als joves són “tecnologia i sostenibilitat”.

Licinio Alfaro Garrido, responsable del departament de Construcció Sostenible de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), va explicar que l'objectiu fonamental de la seva organització és “com aconseguir que el sector creixi des del punt de vista de la sostenibilitat”.

D'altra banda, va assenyalar que estem massa acostumats al fet que la tecnologia ens arribi d'una manera fàcil, però quan parlem de la digitalització d'una empresa, no és així: “La transformació de les empreses de la construcció requereix un esforç important per part de les empreses i un canvi estructural en la seva manera de treballar. Es tracta d'un canvi radical en els processos i, si no ho veuen, els passarà per damunt”, va concloure.

Impacte a Catalunya dels fons Next Generation

Davant l'arribada de les ajudes europees contemplades en els Next Generation, Rafael Capdevila va compartir amb els i les intervinents la seva “crisi existencial: “Ens cauran un munt de milions d'euros, però quin impacte tindran a Catalunya i a Espanya i, sobretot, com serà la gestió d'aquests fons i com impactaran en la societat i l’usuari final". Penso que la demanda no està preparada per a beneficiar-se d'aquestes ajudes i que, segurament, hi haurà partides pressupostàries que ni s'esgotin. Les empreses ho podran dur a terme quan hi hagi una demanda o quan les Administracions ho sol·licitin en licitacions i plecs”, va comentar.

Per a Mònica Pascual, en un primer moment, “serà important la selecció dels projectes que activin l'economia, no sols innovadors, i que puguin ajudar les empreses a arrencar; l'impacte en la societat vindrà després”.

Segons Sonia Llorens, “l'estratègia hauria de ser la de buscar la suma i aliances que permetin seleccionar propostes de grans projectes per a que, després, es puguin capil·laritzar cap a les petites i mitjanes empreses; i a la societat caldrà informar-la perquè sàpiga el que pot consumir i que sigui capaç d'entendre el canvi de mercat”, va completar Llorens.

Carme Moles va apuntar “la necessitat de crear oficines de tramitació per a veure com es realitza el procés de les ajudes, poder informar la ciutadania i agilitzar la burocràcia, perquè ha d'arribar a les empreses locals per al seu major benefici”. I va recordar: “El canvi del planeta comença en el menjador de casa”.

Licinio Alfaro va exposar: “L'important no és el què es farà sinó el com, plantar una llavor que valgui per al futur. Els fons es distribuiran, però caldrà fer-ho de tal manera que ens faci més competitius i donar més resposta a la complexitat del present i del futur, i aquest és realment el repte”.

La sostenibilitat del sector, com un valor afegit

Per a Capdevila, la sostenibilitat ha de ser concebuda com un valor afegit i no com una obligació: “La Fundació Laboral de la Construcció està fent un treball ingent en la formació i capacitació en Seguretat i Salut, com a valor afegit; la sostenibilitat la veig així”.

En línia amb el que va exposar el moderador, Sonia Llorens va assegurar que “la sostenibilitat no és imposició, sinó una palanca de resiliència perquè no ens mengem els recursos del futur, no sols vista des del punt de vista econòmic, sinó pel que aporta com a innovació i amb una altra gran palanca actual, lligada a l'impacte social positiu”. D'altra banda, va manifestar: “Les licitacions faran que tots els agents de la cadena de valor ens posem les piles i que les petites empreses també es vagin alineant”.

Licinio Alfaro va aprofundir en aquesta idea aportant dades significatives: “El 50% del consum de l'energia total, consum d'aigua i generació de residus procedeix del sector de la construcció, la qual cosa fa necessari sí o sí, incorporar criteris de sostenibilitat en la presa de decisions”.

Rafael Capdevila va tancar el debat destacant les idees principals de la trobada: “resiliència, transparència, un llenguatge comú perquè tota la societat entengui i s'impliqui en la transformació, tecnologia i corba de l'aprenentatge a mitjà termini”. Va finalitzar assenyalant que “la transformació comença ja, i ja arribem tard: la formació i el coneixement és clau, així com l'impuls bàsic de les Administracions Públiques, la innovació, l'impacte social i la necessitat d'una visió holística”.